Plou lleugerament, a estones para.
La boira juga amb les roques, ja mullades.
(Ara estimat amic, apreciat lector, fem l'esforç per un moment de posar-nos en la pell del nostre personatge i el seu possible estat interior. Poden petits instants d'eufòria embriagadora il·luminar una vida més aviat grisa i neuròtica? li poden donar sentit a la seva existència aquests petits brins de llum?)
A estones corre i es cansa.
Esbufega, sent el cor palpitant fort.
Ara torna a ploure. Li agrada sentir la pluja sobre la pell, freda.
Mira la boira, sempre canviant.
MISTERI