Essencials (VIII)



Torno al meu entorn, al lloc on em sento bé. Torno a aquestes muntanyes de l'Arièja, humils però salvatges. Llocs d'herba alta, de trepitjar nerets i de camins desdibuixats. Roca aspra, però ferma, plena de líquens que et poleixen les mans.

Avui gaudeixo de les muntanyes sota una llum pesada, càlida, sota un cel que sembla de plom. Pertot es sent la presència de la pluja que vindrà.

Al cim, refaig la fita, esperant que un llamp la migparteixi de nou ... aquí no és lloc per l´home. Aquí només són moments, instants.

Davallo amb precaució per una canal herbosa fins a un petit estanyet d'aigua gelada. Encara resta alguna congesta de neu agònica sota les roques del cim. Ara envoltat d'una presència mineral que es sent inhòspita, gairebé incòmoda i sota un silenci que m'escanya, m'en vaig muntanya avall. Abans no vingui la tempesta. Fujo d'aquesta solitud. Sol.

Conscient de la meva fragilitat.

SALVATGIA.

Cerví és una falta ortogràfica!


Avui (14 de Juliol) es compleixen 150 anys de la primera ascensió al Mont Cerví. La història i el relat de Whymper són sobradament coneguts dins el món muntanyenc i se n´han fet múltiples narracions.

Jo em volia fixar en la toponímia del nom i en la seva evolució i, en alguns casos distorsió històrica. He llegit un capítol del llibre "La montagne et ses noms: études de toponymie alpine" (F. Rouge, Lausana, 1946) de Jules Guex, que seria el Joan Coromines del Valais (amb reserves). Guex diu que les arrels dels noms dels pics s´han de buscar a la zona, caminant i parlant amb la gent del país i en la seva llengua valdostana: "la toponímia és la ciència a l'aire lliure més encantadora".

La grand'becca, nom alternatiu?


La primera referència de que parla Guex és d'Aegidius Tschudi al 1528, que anomena el Silvius mons (cal recordar però que mons fa referència al coll de Sant Teòdul, no pas al cim). Els Valdostans sempre n´han dit la Roèsa, que no és res més que "la glacera" en valdostà, i és que el cim poc importa, més aviat estan preocupats per passar cap al Valais. A principis del segle XX, Coolidge diu que Mons Silvius és el nom antic del Cerví o Matterhorn i que podria derivar de Silberner, que voldria dir argentat i blanc per la neu, a Guex gairebé se li escapa el riure! 

El nom de Mont Servin apareix el 1560 en un comunicat de la gent d'Ayas i Brusson que adrecen al govern d'Aosta perquè fortifiqui i protegeixi un pas al Mont Servin, també anomenat la Roèsa. És a dir que fa referència al coll de sant Teòdul i a l'entorn general, sense fixar-se massa en el cim. Servin deriva del llatí silva (bosc) que en dialecte valdostà sovint és serva. Servin seria doncs un lloc on hi ha boscos, un lloc envoltat de boscos, i es referiria a una àmplia zona, no al cim en concret. Això explica Gueux és molt freqüent en la toponímia dels cims ja que normalment els noms "pujen" des de zones habitades, pastures i llocs accessibles cap als cims.

Curiosament el 1581 Philibert de Pingon escriu "Certinus maximus mons" i Coolidge diu que comet una falta ortogràfica, t enlloc de v, Certinus enlloc de Cervinus, però no diu res o no se n'adona de la C canviada per la S inicial.

El 1680 Tomaso Borgonio en un mapa pels Ducs de Savoia corregeix l'error i torna a escriure, ara però adjudicant el nom al pic al costat del pas de Teòdul: "M. Servino". Fins aquí tot més o menys bé, malgrat el baptisme encobert del pic innominat per la gent de la  vall, que en tot cas li diuen "la grand´becca" (el gran cim, la gran punta) quan travessen la Roèsa més amunt d'un lloc boscós.

Però resulta que el 1789 quan el gran Horace-Bénédict de Saussure travessa el pas de Sant Teòdul canvia irresponsablement la S per la C: " ... la haute et fière cime du mont Cervin ...",  tal com ja va fer Philibert de Pingon el 1581. L'error, com que ve del gran savi, restarà i s'anirà difonent àmpliament en múltiples publicacions.

Cerví, Cervino, Cervin : conté doncs una falta ortogràfica. Feta un cop, corregida i tornada a fer. Ara l'anem repetint.

Contradiccions i confessions d'un pare muntanyenc


Conciliar certes contradiccions a la vida és sovint difícil perquè els humans tenim tendència natural a buscar una lògica de pensament coherent que ens permeti entendre el món i el nostre comportament. Com conciliar el meu afany per la muntanya, compartit amb la meva dona, amb el fet d'anar-hi amb la nostra filla de 8 anys i que no acabi tot plegat en fracàs?

Jo, que sempre he criticat la mecanització de la muntanya i he defensat un apropament pur i amb l'esforç propi, em veig abusant dels telecabines i telecadires dels Alps. Però això ens permet gaudir de la muntanya, sobretot en el seu vessant estètic i de contemplació de grans panoràmiques i al mateix temps no fer avorrir la muntanya i el caminar a la nostra filla.

Podem assolir l'Eggishorn de 2927 metres, al Valais Suís, en poc més de 100 metres de desnivell i una hora entre anar i tornar. La vista sobre l'Aletschgletscher i els cims que l'envolten és magnífica.


Tanmateix, em costa allunyar aquest sentiment d'haver fet trampa, aquest sentiment d'haver guanyat una magnífica experiència visual i estètica sense el merescut esforç i dedicació pròpia. Potser són tonteries i romanços, potser cal gaudir del moment i del dia magnífic que fa, però el sentiment hi és, perdura.

Aprofitem per comentar l'efecte de l'escalfament global sobre la glacera, la necessitat de ser respectuosos amb l'entorn i conscients del nostre impacte sobre la natura. Però sóc conscient novament de les contradiccions que contenen els nostres missatges, de si realment estem educant bé a la nostra filla. Potser hem pujat aquí per la nostra ambició i desig de veure aquests paisatges, però l'experiència tampoc ens ha satisfet del tot.

Imatge de la glacera Aletsch entre el 1890 i el 1900 (Font: old-picture.com). Comparant amb l'imatge actual es pot veure el retrocès de la glacera.

Potser seria millor deixar els remuntadors, anar vora el riu, olorar les flors i mirar els cims des de baix? 

Ja es pujaran quan es pugui o es desitgi, però de forma més elegant i ètica.

Són contradiccions difícils de conciliar.

Essencials (VII)


Fa temps que em sembla detectar una disminució de la cultura excursionista, fins i tot en el país veí, que normalment en això ens ha guanyat sempre per golejada. Llibreries on abans trobaves àmplies zones de cultura muntanyenca han anat quedant reduïdes en un petit racó. Malgrat tot, aquest any encara he trobat algunes lectures interessants (moltes són però clàssiques!).

Per afegir a la reflexió general sobre l'evolució de la pràctica muntanyenca i la seva nova reorientació majoritària bàsicament lúdico-esportiva.

CULTURA.

Essencials (VI)



Homes d'aire són ells.
Jo sóc de terra.

Místic? ... em diuen alguns.
Espiritual?

Jo sóc de terra.

Mineral.

(ESPIRITUALITAT)

Essencials (V)




Anit la nevada deixà el paisatge nou.
Sentir-se el primer, l'únic ...?




















Mai som els primers,
Mai som els únics.

Progrés
Tecnologia
Domini
Ciència
Poder
Saber


Selvatgia

HUMILITAT



L'únic coneixement que podem pretendre assolir
és el coneixement de la humilitat: la humilitat és inesgotable

T.S. Eliot
"East Coker", The Four Quartets.

Essencials (IV)





Sent l'escalfor del sol
Sent la força del vent
Sent les cames cansades
Sent els batecs del cor
Sent l'alegria de l'ara
Sent el temps que para

Sent
Sent
Sent

No diguis res
No pensis

(No entendràs tampoc res)

...
...
...


No espatllis el moment



(SENTIR)

Essencials (III)


Ja som a casa ... 

La Muntanya Símbol sempre a l´horitzó inabastable ( i que així sigui!)

Sempre caminant, sempre endavant, no hi ha meta ...

només CAMÍ.

Bon Any 2015!

Essencials (II)



Plou lleugerament, a estones para.
La boira juga amb les roques, ja mullades.

(Ara estimat amic, apreciat lector, fem l'esforç per un moment de posar-nos en la pell del nostre personatge i el seu possible estat interior. Poden petits instants d'eufòria embriagadora il·luminar una vida més aviat grisa i neuròtica? li poden donar sentit a la seva existència aquests petits brins de llum?)

A estones corre i es cansa.

Esbufega, sent el cor palpitant fort.

Ara torna a ploure. Li agrada sentir la pluja sobre la pell, freda.

Mira la boira, sempre canviant.

MISTERI




Essencials




Sentir de nou el fred al fons de la vall,
Sentir de nou la llum càlida abraçant les meves muntanyes.

Respirar
OM Mani Padme Hum

Repòs

AMOR