Comanegra, fulles i vent

The winds will blow their own freshness into you,
and the storms their energy,
while cares will drop away from you
like the leaves of Autumn.

"Fall poem", John Muir

L'absència de neu no ha de ser forçosament un inconvenient, ens permet fer aquelles excursions que teníem pendents i mai trobàvem el dia. Així doncs cap a Rocabruna i cap al Coll de Malrem per continuar per la carena de la Serra Llarga de Monars fins al Comanegra. Neu no n´hi havia, però de fulles les que vulgueu! a trams m'arribaven per sobre dels genolls. Bé em semblava caminar per un bon tou de neu verge! De tant en tant una relliscada ja que les arrels dels faigs no es veien, però cap problema, recepció suau sobre el matalàs de fulles. A la carena final el vent del sud, que bufava molt fort avui, enganxava les fulles dels faigs als cards secs. Quan deixi de bufar el vent, seguiran enganxades? restarà en mi l'energia d'aquest vent?
Les fulles, com les preocupacions i els neguits, volaven lluny i alt.

Carpe diem.

Tornarà la primavera i les fulles brotaran de nou, com les inquietuds i els problemes. Però no és la primavera igual de bella que la tardor?

Puig Sobirà de Canalda

De la rabassuda Serra del Port del Comte se'n desprén cap al sud-oest el també rabassut Puig Sobirà, que domina la Roca de Canalda d'uns dos-cents metres. A la Roca de Canalda s´hi puja fàcilment per un caminet recentment netejat, i per sort sense pintar roques i arbres, que va per la seva cara nord. Un cop a dalt la vista és força penjada sobre la zona.

El caminet segueix pujant fins als Colls i d'aquí un fort pendent ens mena dalt del Puig Sobirà que es presenta com un ample planell amb dues puntes més elevades. La de més a l'est ofereix una bonica vista sobre el Puig de les Morreres i el Tossal de la Creu de Codó amb el fons de muntanyes Berguedanes, avui un xic entelades.

La punta de més a l'oest ens ofereix també una àmplia vista cap a les muntanyes de la Vall del Segre:

Cap al sud la vista queda limitada pel bosc i avui també per les boirines.

De baixada agafo el camí que passa per sota de les parets de la Roca de Canalda, simfonia de roques i colors: Coves dels Moros, Espluga Malera, Ca la Rita ...

Muntanya d'Alpens

Des de Santa Maria de Matamala surt el PR C-50 que permet enllaçar amb el GR1 al Coll Tallat. A la dreta del coll ens queda el Puig Cornador, màxima elevació de la Muntanya d'Alpens. Deuria ser un bon mirador, però actualment el bosc ha crescut tant que tapa gairebé tota la vista dels voltants, com passa en molts pics de poca alçada. A l'esquerra del coll el GR1 mena a Santa Margarida de Vinyoles. Aquesta ermita va ser reconstruïda al 1854 com a resultat d'un vot popular fet durant l'epidèmia de còlera que afectava Catalunya aquell any i se'n conserva la inscripció damunt de la porta que diu: "La Por de la pesta me ha edificat. 1854".

Santa Margarida de Vinyoles

Inscripció damunt la porta de l'ermita

Capvespre

"Ara, des del cim assolit, solament es veu un horitzó infinit en un cel il·luminat per ponent, ple no pas d'esperança d'una futura aurora, sinó de la bellesa del present. Ja no hi ha camí. No ens resta sinó mirar al cel, però aleshores sentirem, com els homes de Galilea, el retret dels àngels.
Per tant no ens resta més que volar."
Raimon Panikkar

Raimon Panikkar i Milena Carrara, "Pelegrinatge al Kailasa". Pòrtic. 2009.

Transitorietat al Txomolungma

Posta de sol al Txomolungma el dia 7 de setembre de 2004.

“Penso en aquest món que se’m escapa de les mans: una estrella al crepuscle, un remolí del riu, un llamp de tempesta nascut d’un núvol d’estiu, una flama vacil•lant, un esperit, un somni ...”

Sutra del Diamant

El 7 de setembre de 2004 amb la Magda vàrem realitzar un somni: veure el sol del capvespre tenyir les neus més altes de la Deesa Mare de la Terra. És un dels moments més emotius i especials que recordo haver viscut a muntanya.

Perquè?

Deixeu-me que us ho expliqui i segurament ho comprendreu perfectament.

Al migdia pujem a peu fins al camp base del Txomolungma, el dia és magnífic, el sol radiant i la neu caiguda la nit abans té una brillantor i una puresa extrema. Estem admirant la muntanya quan la Magda em diu que es sent marejada i perd una mica la visió. M'apropo a ella i em cau desmaiada als braços, sense coneixement. El temps sembla aturar-se, no voler passar. Agafo la cantimplora i li mullo la cara i el coll amb aigua freda. No sé si passa un segon o una eternitat fins que la Magda obre els ulls i retorna en si. Es troba desorientada però diu que en general està bé. Caminem pels voltants i mica en mica es va refent.

Quin ensurt! He passat de la felicitat més plena a un sofriment angoixant en un instant. Havia estudiat textos budistes i em pensava haver entès el mot sànscrit anitya, que aplicat a la Realitat ens diu que aquesta és efímera, transitòria, que res és permanent en aquest món. Però fins aquest dia no ho havia experimentat ni comprès realment.

És per això que al capvespre, agafant fort la mà de la Magda, la visió de la Muntanya m´ha semblat més bonica que mai i, paradoxalment, el que la feia especial era la seva transitorietat, el fet de ser un moment únic, irrepetible, efímer.

2379

2379 o res.
Ahir o demà.

Simplement.

Aigua argentada.

Gresolet i Cingles de la Bola

Les cames semblen voler pujar cap a la Jaça dels Prats pel camí que tant bé coneixen, però avui mana el cor i, com no, s'acaba imposant. Així començo la baixada pel dreturer bosc  que em mena força ràpidament a Gresolet.

"... en lloch retirat y solitari, reclòs per dretes y aspres montanyes. El tanca a l'O.S.O., el Pedraforca, que´s presenta aplomat, tallat a dret fil, acanalat y aspre, amenaçador, soberch, rublert de bosch en ses baixes cayents, allí ont els negres pins y'ls faigs verdosos troben poch o molt humus ont arrelar-se o esquey ont arrapar llurs arrels." (Cesar August Torras, Bergadá, 1905)

De Gresolet, cap a l'oest per seguir "la clotarada del Collell, que remonta fins n'aquell coll, obert al costat del Pedraforca, coronada de penyals abruptes y llisos de roca y guarnida en son davallant inferior per belles randes de pinosa"

Arribo al Collell, "ampla collada, extesa de pasturatges"  i travesso els planells de les Bassotes per enfilar-me cap als Cingles de la Bola, que gaudeixen d'una bonica vista de la cara nord del Pedraforca " ... es presenta com un gegantesch muradal emmartelat, podent-se apreciar detingudament tots els accidents, cims y canals de son pollagó septentrional".

Un no camina mai sol.