Cerví és una falta ortogràfica!


Avui (14 de Juliol) es compleixen 150 anys de la primera ascensió al Mont Cerví. La història i el relat de Whymper són sobradament coneguts dins el món muntanyenc i se n´han fet múltiples narracions.

Jo em volia fixar en la toponímia del nom i en la seva evolució i, en alguns casos distorsió històrica. He llegit un capítol del llibre "La montagne et ses noms: études de toponymie alpine" (F. Rouge, Lausana, 1946) de Jules Guex, que seria el Joan Coromines del Valais (amb reserves). Guex diu que les arrels dels noms dels pics s´han de buscar a la zona, caminant i parlant amb la gent del país i en la seva llengua valdostana: "la toponímia és la ciència a l'aire lliure més encantadora".

La grand'becca, nom alternatiu?


La primera referència de que parla Guex és d'Aegidius Tschudi al 1528, que anomena el Silvius mons (cal recordar però que mons fa referència al coll de Sant Teòdul, no pas al cim). Els Valdostans sempre n´han dit la Roèsa, que no és res més que "la glacera" en valdostà, i és que el cim poc importa, més aviat estan preocupats per passar cap al Valais. A principis del segle XX, Coolidge diu que Mons Silvius és el nom antic del Cerví o Matterhorn i que podria derivar de Silberner, que voldria dir argentat i blanc per la neu, a Guex gairebé se li escapa el riure! 

El nom de Mont Servin apareix el 1560 en un comunicat de la gent d'Ayas i Brusson que adrecen al govern d'Aosta perquè fortifiqui i protegeixi un pas al Mont Servin, també anomenat la Roèsa. És a dir que fa referència al coll de sant Teòdul i a l'entorn general, sense fixar-se massa en el cim. Servin deriva del llatí silva (bosc) que en dialecte valdostà sovint és serva. Servin seria doncs un lloc on hi ha boscos, un lloc envoltat de boscos, i es referiria a una àmplia zona, no al cim en concret. Això explica Gueux és molt freqüent en la toponímia dels cims ja que normalment els noms "pujen" des de zones habitades, pastures i llocs accessibles cap als cims.

Curiosament el 1581 Philibert de Pingon escriu "Certinus maximus mons" i Coolidge diu que comet una falta ortogràfica, t enlloc de v, Certinus enlloc de Cervinus, però no diu res o no se n'adona de la C canviada per la S inicial.

El 1680 Tomaso Borgonio en un mapa pels Ducs de Savoia corregeix l'error i torna a escriure, ara però adjudicant el nom al pic al costat del pas de Teòdul: "M. Servino". Fins aquí tot més o menys bé, malgrat el baptisme encobert del pic innominat per la gent de la  vall, que en tot cas li diuen "la grand´becca" (el gran cim, la gran punta) quan travessen la Roèsa més amunt d'un lloc boscós.

Però resulta que el 1789 quan el gran Horace-Bénédict de Saussure travessa el pas de Sant Teòdul canvia irresponsablement la S per la C: " ... la haute et fière cime du mont Cervin ...",  tal com ja va fer Philibert de Pingon el 1581. L'error, com que ve del gran savi, restarà i s'anirà difonent àmpliament en múltiples publicacions.

Cerví, Cervino, Cervin : conté doncs una falta ortogràfica. Feta un cop, corregida i tornada a fer. Ara l'anem repetint.