Engorgs


"L'uomo non desidera di conoscere,
ma di sentire infinitamente"

Leopardi


He estat a Engorgs molts cops.

(Avui dia considerar-se excursionista és ja potser un anacronisme. La majoria de noves actituds i activitats que es desenvolupen en l'entorn muntanyenc van enfocades bàsicament a l'esport i a la competició. Malgrat tot això crec que hi ha llocs que sempre seran "clàssics" de l'excursionisme i Engorgs n'és un. A més crec que l'excursionisme és bàsicament una actitud i opció personal força independent del lloc on es practica i de la gent que s´hi troba.)

La boira que puja del fons de la vall ens atrapa i ens envolta. Venim d'un estiu fred i humit, potser amb massa pluja. Un aire de malenconia, de certa nostàlgia recorre tot el circ d'Engorgs, envolta i abraça aquests vells estanys. L'aigua quieta plàcidament emmiralla esquitxos de llum entre les boires del Pedrós. Pujant a la Portella, la granodiorita descomposta en sorres relliscoses ens recorda la fragilitat de les coses. L'efecte del pas del temps a les pedres ens fa sentir efímers, uns visitants mig perduts en un lloc desconegut i inhòspit.


Seguim una carena de grans blocs enmig de dos mars vaporosos inquiets que amplien el sentiment de temporalitat. Sentim allà al fons les esquelles del bestiar que deu pasturar tranquil·lament aliè als nostres passos. El vent fa córrer la boira i a estones sembla que se l'endurà lluny, però se'n va formant sempre de nova i el cicle es repeteix un i altre cop.




Sentim i sentim que som. La memòria ens ofereix records que es barregen amb el present i el confonen, però també procuren una base sòlida al sentiment de la  continuïtat de la pròpia existència, com una mena de presa on agafar-se i confirmar-se a un mateix.
Sentim i sentim que som. Tenir la consciència del pas del temps, sentir aquesta continuïtat no ens hauria de confirmar que som, que hem sigut?
No en tenim la certesa, no ho sabem. Sentim que som.


He estat a Engorgs molts cops

no conec Engorgs