La muntanya freda

Serra d'Ensija, amb el Montseny al fons. 31 de desembre de 2013.


Em vaig establir a la muntanya freda fa molt temps,
sembla ja que faci anys i anys.
Vagant lliurement, divago per boscos i torrents
i m'entretinc mirant les coses per si mateixes.
Els homes rarament s'endinsen tant per les muntanyes,
els núvols blancs s'uneixen i ondegen.
L´herba prima serveix de matalàs,
el cel blau és un bon cobrellit.
Feliç amb una pedra per coixí
deixant fer el cel i la terra els seus canvis.

Han Shan, els poemes de la muntanya freda.




BON ANY!