Paul Preuss al Saslonch


"A muntanya, fer cim està molt bé, tornar-ne és molt millor, però el més important és com un ha fet el cim"

Paul Preuss


El grup del Saslonch (Sasso Lungo o Langkofel) vist des del Pas Sella. Paul Preuss en fa la travessa de totes les puntes el 17 d'agost de 1911, tot un repte fins i tot avui dia.

Paul Preuss és potser l'escalador més important del segle XX, no solament per les seves ascensions, sinó pel seu concepte d'escalada lliure, solitària i la seva ètica extrema. És un purista estricte que refusà tot mitjà artificial per afrontar la muntanya en plena libertat. Rebutjarà fins i tot el descens en ràpel, sinó és en cas d'extrema necessitat.
Per Preuss l'escalada és una aptitud natural de l'ésser humà, la muntanya no és un enemic que cal vèncer sinó un topos on un es pot conèixer i  anar al fons del seu propi ésser. Per Preuss l´home ha de superar-se sempre a ell mateix, no ha de millorar la tècnica sinó l´home.  L'ús de la tècnica interfereix amb la relació pura que busca l´home amb la muntanya.

La seva filosofia de l'escalada es pot resumir en els seus sis principis:

1. Per una escalada no és suficient tenir el nivel adequat, cal tenir un nivell superior.

2. El nivell de dificultat que un escalador pot superar, amb seguretat i la consciència tranquil·la, descendint una via d'escalada, ha de ser superior al nivell d'escalada pujant.

3. L'ús de mitjans artificials només està justificat en el cas de perill immediat.

4. El pitó es guarda com a reserva per una situació crítica; no ha de ser mai l'element bàsic d'una tècnica.

5. La corda pot ser una ajuda, però mai ha de ser la condició sine qua non d'una ascensió.

6. El principi de seguretat és de vital importància. No es tracta de corregir la pròpia incapacitat per un ús abusiu dels mitjans artificials. Es tracta del primer grau de seguretat, que cada escalador s'imposa de forma voluntària avaluant correctament les seves capacitats.



Pizes di Cin Dëic, la bonica Punta dels Cinc Dits. Paul Preuss va travessar totes les puntes en les dues direccions en poques hores. Per suposat, sol i desencordat.

Cal recordar l'oposició a les seves idees dels alpinistes de l'època, sobretot d'en Piaz, que l'acusaven de massa idealista i purista. En Piaz trobava inadmissible que Preuss s'oposés a l'ús de pitons per l'assegurança, ho considerava un risc massa elevat, sobretot per un guia que acompanyava clients a muntanya i també pels escaladors més joves ja que les idees de Preuss podrien ser perilloses per ells sinó tenien el nivell de Preuss.

Idealista, massa idealista?
Purista, massa purista?

Paul Preuss es matà en una caiguda mentre escalava sol i desencordat.
Era el 3 d'octubre de 1913.
Tenia 27 anys. 

-----------------------------

Dino Buzzati també li dedicà un article que acaba així:

"Al trist sentiment per una vida estroncada quan encara era jove i gloriosa s´hi barreja un dubte: no va ser la sort misericordiosa amb ell? Si aquell dia hagués fet cim sa i estalvi, si hagués continuat per aquell camí que semblava estar protegit per una fortuna invencible, quina mena d'ignomínies hauria patit Paul Preuss, que era fill d'un jueu? Això és el que es preguntava el seu gran amic Tita Piaz. La proscripció, la desaprovació de l'estrella groga, l'exclusió de tota activitat pública, les humiliacions, la misèria, l'infàmia, i per rematar´ho, el camp d'extermini, a ell "el gran Preuss, el millor escalador, el més gran de tots els temps i de totes les nacions"?


(Dino Buzzati, "Corriere della Sera", 31 d'agost de 1970)