Moments a la Civetta


"La muraglia di roccia più bella delle Alpi. (Ci dispiace per molte altre montagne degne della massima considerazione, ma è proprio così.) "

Dino Buzzati




A dins tots sopen. Mentre m'allunyo del menjador lentament s'esvaeix la xerrameca i la música.


Prefereixo sortir a passejar vora el riu. El sol està declinant ràpidament i no em vull perdre un dels moments més màgics de les muntanyes (per a mi hi ha dos moments màgics a les muntanyes, la sortida i la posta de sol).


M'assec en un roc davant la muntanya, una mica abrigat del vent fresc que corre pel fons de la vall.

La muntanya s'alça davant meu, majestuosa. La llum fa variar constantment els tons de la roca. Les boires juguen amb el cim i les agulles. Enmig de la boira, a estones, s'intueix el cim blanc de neu, però resta força amagat.
Són moments barreja de contemplació, expectació i meravella. Són moments únics, simples i íntims.

Ara ja ràpid, el sol va deixant la paret sense llum.

Cap al final, les boires es dissipen.

Veig l'aeri cim.



Suaument
el toco.






Torno al menjador, la xerrameca i la música sonen fort, encara sóc a temps per les postres.