Temps d'espera

 

Quan he arribat he cregut que havia fet tard.
Els arbres ja sense fulles, l´herba rossejada,
les falgueres seques, abatudes.

Comparteixo intimitats amb la muntanya,
fetes de silencis i pensaments que no perduren
enmig d'aquestes plenes solituds.

La muntanya espera que passi alguna cosa,
la noto expectant, oberta a rebre, oferta
en la llum esmorteïda d'avui.

Temps d’espera (sempre estem esperant).

Quan he arribat creia haver fet tard.