Ombra allargada


El cim és una ombra allargada que tapa el camí. Un què enorme que sembla voler dominar per sobre de tots els coms. El cim em vol fer oblidar tota ètica i tota estètica i enlluernar-me amb un aparent triomf, amb una victòria fictícia.


No, no vull que sigui això.

El cim m'ensenya la banalitat de l'assoliment, la tristesa del després. El cim només em mostra altres cims. El cim m'ensenya a caminar amb humilitat cap a altres cims. El cim ha de ser l'origen, mai el fi. Ha de reiniciar el caminar, mai finalitzar-lo.

M'agraden els camins de pedra, els grans blocs de granit, les tarteres i les herbes relliscoses.

Continuo caminant. L'ombra allargada no m'atrapa, la calidesa del sol és al camí. El vent ha portat núvols de tempesta dalt del cim.

Cap a altres cims continuo caminant. Sabent, que potser, no existeixen.