Petites formigues

Una corrua de gent s'enfila enmig dels seracs del Manaslu.(Fotografia: http://www.greghill.ca/)


Cap a la gola incerta de la boira, enmig de colossals seracs, petites formigues per rutes no amigues. Un vent de mans ràpides fabrica escultures de gel i neu, precàries en equilibris impossibles.

Què ens separa del no-res?

Solament un lleuger desequilibri?

o un soroll sec que trenca el temps, un suau lliscament que posa en moviment tones i tones de gèlid blanc, un blanc que anul·la tot allò que abans era possible.

Un blanc capaç d'anul·lar somnis i desitjos. Un blanc que quan es remou esdevé negre.

Potser no hi ha colors.