Les cotoneres de Lanós


Avui he caminat prop de 8 hores per la zona de Lanós. Ara mateix estic recordant la gran extensió d'un blau màgic del llac de Lanós i les muntanyes de ferm granit del fons.
Però sobretot m'agrada recordar les cotoneres i la seva dansa al ritme del vent que bufava. Baixant del Pic de les Bacivelles, passada la Portella de Lanós, s'entra en una zona de molleres atapeïdes de blanques cotoneres.

Creieu-me, si mai trobeu un camp de cotoneres i fa vent, ajupiu-vos i observeu.

Per a mi, avui, ha sigut el millor regal que m´ha ofert la muntanya.


Blanques cabelleres
del Solà de Lanós
ballant al ritme
primordial del vent.

Una remor i
un so profund
que ens invita,


quiets,

a ballar també.


Sí, hi ha alguna cosa d'essencial en el ball de les cotoneres al vent.

Hi ha un ritme, una cançó, un bategar, un alè misteriós.


Ara mateix continuo recordant les cotoneres de Lanós.