Al Montsaliente

 
Amb la Magda hem pujat al Montsaliente per la Vall de Cabanes. El primer tram per la Mata d'Àneu és d'allò més agradable, l'ombra de l'avetosa i la frescor del torrent ens acompanyen una bona estona. Passem pel feréstec Estany Negre de Cabanes i el rodegem pels grans blocs de granit de la seva riba sud. Algunes fites, amb més bona voluntat que res més, intenten traçar un camí poc freqüentat entre el granit i algunes zones d'aiguamolls. La pujada cap al coll situat al sud del cim esdevé fatigosa i calorosa, però pas a pas remuntem els drets i herbosos pendents i ja al coll toquem l'aire més fresc. Del coll al cim esdevé una bonica passejada amb vistes fantàstiques del nostre estimat pirineu.

Els núvols
i la muntanya.

L'aigua
i el granit.

Allò efímer, allò mutable
i allò que sembla etern.

i enmig ...

nosaltres.

- te'n recordes de la travessa que vàrem fer el 98?

D'això fa molt
o és poc el temps que ha passat?


El paisatge i l'aigua blava dels estanys, i l'aire fresc que es respira dalt del cim, ens fa sentir una mica immortals mentre intentem abraçar els núvols que passen.


Moments de luxe.


Baixant del cim, en un pendent herbós, una relliscada em recorda la meva condició.