Blau i blanc


En Pere ho comenta amb un deix de tristesa a la veu: "tot el mes ha fet el mateix mal temps, no he pogut sortir cap dia". Pescador de tota la vida, primer com a professió, ara com a distracció, mira el mar amb frisança, espera la calma per agafar la seva barqueta. "Encara és massa gran per a mi" diu amb senzillesa i serenitat.

Fa sol, però bufa un vent força fort i molest, els núvols creixen amb facilitat sobre el mar i descarreguen alguns ruixats. Alguns arriben fins als penyasegats de la costa i en mullen les roques.

"La migjornada no ha passat encara, tot d'un plegat es pot tapar tot i ploure". Ell per saber el temps interroga la mar, la gran misteriosa. Ell hi sap trobar petites respostes a grans preguntes, la mar és el seu medi, forma part de la seva vida.

Jo sóc de muntanya, per saber el temps miro la muntanya, la gran misteriosa. Hi sé trobar petites respostes a grans preguntes, la muntanya és el meu medi, forma part de la meva vida.

Jo, si hagués nascut vora la mar, a ella preguntaria.