Ulls de pedra



Les pedres ens observen, quietes.

Ai, si les escoltéssim!

...

Criatures estranyes és el què sou,
perquè no sabeu estar quietes?

Si voleu temps, renuncieu al moure's
com nosaltres férem ja fa molt.

Envegem el vol de l'àguila,
a vegades potser també
el vostre imperfecte caminar.

L'immobilitat ens castiga, més
gaudim d'una aparent eternitat
als vostres fràgils ulls.

Ens dominen tan sols
l'aigua i el vent, i per moments,
mans efímeres humanes
que amb nosaltres construeixen temples
per a déus imaginats.

És que no som ja prou belles?