De silencis



I si poguéssim establir una classificació, una cartografia dels silencis?
Quin silenci fa quan mor una determinada concepció de l´home i del  món que l'envolta?

Quin silenci fan les masies que cauen, els camps abandonats, els marges envaïts pels arços, les cabaneres desdibuixades i els boixos que oculten els corriols?

Ens diuen alguna cosa, estan callats esperant? 

Sabem escoltar, sabem entendre?


 I a dalt al Catllar, em diuen demagog, potser amb raó. Com puc criticar la presència d'antenes gegants si porto a sobre un mòbil? Però la qüestió que em plantejo és: em cal realment el mòbil o m´han fet creure que em cal? I si em faig mal, no m'anirà bé de trucar? a més vaig sol. Tanmateix em continua ressonant dins del cap: 


Cui bono  Cui bono  Cui bono


Arribant a Sant Esteve de Vallespirans el dia comença a caure, m´enfilo al campanar i m'estic llarga estona escoltant el silenci de la campana.


És ja cap al tard, el fred de la terra i l'escalfor del sol estableixen una mena de diàleg i els paisatges desprenen una certa malenconia bucòlica.

-----
O és potser el silenci de Dafnis?
------

"Vet aquí que ja, al lluny, fumegen les teulades dels masos i que de dalt les muntanyes cauen, allargades, les ombres"
 Virgili, bucòlica I. (Trad. Miquel Dolç)