La gran Por a la muntanya, de Ramuz


Charles Ferdinand Ramuz, nascut a Lausanne el 1878 i conegut sobretot en el món de la literatura de muntanya per la seva obra Derborence, publicada el 1934. De caràcter reservat, tímid i somiador. Afirmava "tinc una por espantosa a fer el  ridícul" i mostrava sovint una angoixa i una recerca del sentit de l'existència, una pregunta constant dels grans temes de la humanitat: "el particular només és el nostre punt de partida per arribar al general, allò que compartim amb els altres ... la meva gran necessitat és la d'engrandir".

Va viure temporades a París i temporades als cantons suïssos de Vaud i el Valais, "els llocs estimats". Es sentia un "francòfon no francès". De fet els crítics francesos li van dedicar el que per mi és un dels millors elogis, dient d'ell que "escrivia malament expressament".

Retrat de Ramuz fet el 1923 per René Auberjonois.

Si simplifiquem molt les coses i destriem els autors que han parlat de muntanya en dos grans grups, hi haurien els escriptors que han viscut i sentit l'alta muntanya, que han practicat el muntanyisme,  i els escriptors que han viscut la muntanya des de lluny, des del fons de la vall, que s´han endinsat poc per l'alta muntanya. Ramuz pertanyeria al segon grup, és un autor que dóna una visió de la muntanya vista des de baix.

A la "La Grande Peur dans la Montagne", publicada el 1926, es pot endevinar la separació que fa en Ramuz de dos grans dominis, de dos móns. Per ell hi ha el mal país, representat per l'alta muntanya, on regna la neu ,la roca i el fred. Per ell representa un món estèril, inhumà. A aquest domini de l'alta muntanya, Ramuz hi oposa el bon país, que seria la vida a les valls de muntanya, on encara hi ha vegetació, flors i pastures. És el lloc on es possible encara la "vida dels homes".

El món de dalt és un lloc sobrenatural, supersticiós, meravellós, on la realitat és creada pels qui s´hi endinsen i la seva imaginació, les seves pors i emocions. Una mena de realisme màgic. És el món de la llegenda, dels mites i les creences ancestrals. Aquí les percepcions no són mai objectives, hi ha un gran misteri en tot.

Per contra el món de baix representa una concepció més realista, més racional, i tot i que també pot ser naturalista, és més humanitzada , és un lloc on pot viure l´home, tot i que sigui una existència dura i soferta. És la vida del pastor, del pagès i del llenyataire.

"Aquí era el bon país amb la seva herba alta, plena de flors; aquí, encara era el bon país del torrent silenciós i tot era tranquil·litat en els prats, amb els ramats pasturant."

"... aquí ja no hi ha flors, cap ni una, ni cap espècie viva. El mal país està per sobre de les flors, de la calor, de l´herba, de les bones coses; per sobre del cant dels ocells, perquè els que hi ha aquí només saben cridar ... a part d'això no hi ha res ni ningú, perquè hom està per sobre de la bona vida i per sobre dels homes"

Ramuz el 1935.

A la "La Grande Peur dans la Montagne", en Ramuz ens fa viure aquests dos móns a partir d'una història aparentment senzilla, com és el fet de pujar el bestiar a les pastures altes durant l'estiu. Segons la gent gran del poble sobre aquestes pastures hi pesa una maledicció i no estan disposats a pujar-hi el bestiar, però la comunitat decideix pujar-hi de tota manera perquè així faran uns diners que aniran molt bé. A partir d'aquí qualssevol fet aparentment normal: uns sorolls, una esllavissada, un animal que es posa malalt ... és interpretat de forma supersticiosa per la gent del poble. La muntanya adquireix una personalitat bàsicament malèfica, és un altre món, aliè a la vida dels homes.






Edicions Nevicata de Brusel·les n´ha fet una bona edició amb aquarel·les inèdites de Samivel.