Per camins ramaders


Hi ha silencis

i silencis.

El silenci d'un lloc on anteriorment hi ha hagut soroll, moviment, vida
és més intens, el sents més fort, et parla amb més intensitat. Se t'arrapa a les cames, als peus, a tot el cos. I sembla que el caminar sigui més pausat. 
Més bell.
I el caminar aquí no cansa, perquè s´hi ha caminat molt. 
I les pedres, algunes encara ben posades, recorden el pas dels ramats.
I el silenci recorda els seus bels encara.


 El camí passa per trams de sol i d'ombra. I el silenci a cada tram és diferent també. El silenci depèn de la llum, és com si un tingués por de l'altra.

Uns núvols blancs, arbres sense fulles i un castell arruïnat.
però no t'equivoquessis, el fràgil ets tu.

Tanmateix, d'aquesta fragilitat
n'extrec la força avui.




Viatjàvem en un vagó a través de camps glaçats a l'albada.
Una ala roja va sorgir de la fosca.

I de sobte una llebre va creuar el camí.
Un de nosaltres la  va assenyalar amb la mà.

D'això ja fa molt de temps. Avui cap d'ells és viu.
Ni la llebre, ni el qui va fer el gest amb la mà.

Oh amor meu, on son, cap on van.
El rampell d'una mà, ràpid com un llamp, una remor de còdols. 
No ho pregunto amb pena, sinó amb admiració.

C. Milosz 


-------------

informe camins ramaders Fundació del Món Rural: informe Transhumància