Berhault, l´home lliure ?

Passa sovint que quan un alpinista fa grans activitats la seva cara més humana queda disminuïda o amagada per tota l'allau d'informacions i reportatges de les revistes especialitzades. I això em sembla que és el que li va passar en Patrick Berhault. Les seves impressionants realitzacions a muntanya amagaven un caràcter sensible, conscient, contradictori ... és a dir, plenament humà.  Els seus coneguts més pròxims admeten que Berhault, cap al final de la seva vida, es va veure arrossegat pels propis mitjans de comunicació, d'un desig d'agradar i de fer emocionar al seu públic i al final potser va trair-se a si mateix, va perdre aquella llibertat que va sentir en la seva primera ascensió al mont Bégo i que sempre havia defensat i gaudit.
En el fons, i segons els autors del llibre, Berhault només buscava una cosa:
"ser comprès, la cosa més difícil en la nostra societat dita humana ..."

 El mèrit d'aquest llibre crec que rau en mostrar l´home que s'amaga darrera l'alpinista, l'esperit que hi ha darrera les seves realitzacions.

----------------------

28 d'abril de 2004
Patrick Berhault i Philippe Magnin deixen enrere el cim del Täschhorn i comencen a baixar per l'aresta que mena al cim del Dom dels Mischabel.
"La cordada és a ple cel. A cada costat de l'aresta un immens mar de núvols abraça la muntanya. L'escalada, fins ara delicada, esdevé més fàcil. Com solen fer sempre, prenen la decisió de desencordar-se per anar cadascú al seu ritme. La seva història en comú s'acaba en aquest moment. Patrick se'n va el primer. Philippe tanca tranquil·lament la seva motxilla i el segueix a pocs metres de distància."
El Täschhorn i el Dom vistos des de la zona de Zermatt. Fotografia del Juliol de 2009. 
---------------------------

Una bella i sintètica frase seva crec que ajudarà a comprendre'l:
 
"Escalo per sentir-me en harmonia amb mi mateix, perquè visc el moment, perquè és una forma d'expressió ètica i estètica mitjançant la qual em puc realitzar, perquè busco la llibertat total del cos i de l'esperit. I també perquè em plau."

Berhault
Michel Bricola et Dominique Potard
éditions Guérin 2008