Agraeixo al meu pare aquesta foto que em va fer un dia de sol i vent.
A vegades cal mirar enrera per saber cap on cal avançar.
Les muntanyes que he gaudit fins ara, no em pesen a la motxilla, són un bell record que sempre m'acompanya. Hi ha una forma de viure ara pel fet d'haver viscut el què he viscut i el què he sentit. Hi ha una forma de somiar ara feta dels records d'ahir.
A vegades cal mirar endavant per entendre el què hem fet.
Escrits
