Serrat Voltor

 


- He vist el no-res. Avançava i avançava més. S'empassava la muntanya poc a poc.
- No et preocupis. Era la boira.
- Potser sí. Tot i això, demà al matí, aniré a veure si la muntanya encara és allà.
- Segurament hi serà, una muntanya no desapareix així com així. La muntanya té el seu propi temps, que no és el nostre. La muntanya és en un univers paral·lel.

(Així doncs, que és el cim?)