Pass'Aran (III)

Em llevo també de bon matí, la previsió del temps indica gran probabilitat de tempesta a la tarda i no vull que m'agafi dalt de les carenes. La vall es desprén de l'excés d'humitat de la pluja d´ahir en forma de boires i això formarà núvols que tornaran l'aigua a la terra. És un cicle continu i l´home es pot sentir feliç si té la sort d'apreciar-ho.
Torno a variar una mica la ruta prevista cap al Pòrt dera Gireta i enfilo directament pel dreturer barranc del Milh. La veritat és que no sé si no hi ha camí o no l´he sabut trobar, però la vegetació abundant i tan molla per la pluja d'ahir em proporciona una bona dutxa d'aigua freda amb olor de bàlec i pi. Quan arribo el torrent, el puc seguir molt més fàcilment per l'escala natural de pedra. Ahir maleïa haver dut els grampons perquè em pensava que no els faria servir, però avui em cordo amb il·lusió les cintes per remuntar el tram final d'accés al coll. Els meus vells grampons de cintes!
Al coll em rep un vent fort i una mica fred, però m'ajuda a remuntar els darrers metres cap a l'allargada i planera carena del Tuc del Milh. Quina sensació de llibertat, i deixeu-m´ho dir, d'eufòria m'envaeix al trobar-me aquí dalt!
A la meva esquerra sobrevolo l'Aran: Marimanha, Beret, Colomers, Besiberri ... a la dreta: profundes valls que es perden enmig de la boira i alguns núvols.

Com em costa abandonar el cim, tot i que la carena que em portarà al Pòrt dera Gireta es veu també molt bella. I realment ho és, continuo gaudint d'unes boniques vistes i sempre sota la mirada del Senyor de l'Arièja, el Valier.
Arribo al Pòrt dera Gireta i agafo ara sí el camí "oficial" cap al Pòrt de Barlonguèra, travessant així un altre cop una línia de punts ficticis. No sé si podré dir que he fet la travessa perquè aquí se m'acudeix una altra variant, enlloc de baixar cap a l'estanh Long, m'enfilo al Pic des Hèches o Tuc de Berdugail (sincerament no n´havia sentit a parlar mai fins que he mirat atentament el mapa de l'IGN!).
I quina elecció! Quin pic tan bonic i quina carena tan aèria i bonica per admirar el Valier!

La baixada de la carena cap a l'estanh Long es presenta fàcil però molt inclinada i amb herba, així que tècnica de bastó tipus pastor per baixar a trobar el camí normal i ara ja amb el cel força amenaçador pujar cap al refugi dels Estanhous.
I continua l'agermanament, ara amb una parella de Montauban, ells em parlen en espanyol i jo a ells en francès. Cap problema, tots en diem alguna de grossa però també aprenem!
Sovint el què patim són fronteres mentals ...

Continua ...