Pass'Aran (II)

El dia es lleva clar, però hi ha aquella humitat a l'ambient que et diu que a la tarda hi haurà soroll, així que de bon matí enfilo a bon pas el camí conegut del Coll d'Aranh. Aquí deixo el GR10 i segueixo un corriol fitat en direcció sud cap al Portilhon d'Albi o Pòrt d'Arbe, on encara hi queda una mica de neu. Com que la nit no ha estat freda, la neu no està gelada i no em cal calçar els grampons per pujar fàcilment fins al coll.
Després de rodejar un petit estanyet i baixar una mica, la vista s'eixampla sobre els amplis Rasos de Liat amb el preciós Estanh Long. He travessat la frontera? que és una frontera? una bogeria o una línia de punts en un mapa?
Un llarg i fàcil passeig per les Tauletes de Liat em deixen als peus del Colós de la zona, el Tuc de Maubèrme. La pujada per la cara oest, tot i ser una mica penosa pel tarteram, es presenta a l'ombra en aquesta hora del matí i em permet pujar força bé fins al cim. La vista és realment bonica i extensa en totes direccions. Crestes, cims i llacs conformen un paisatge grandiós i cap a l'est marquen el camí a seguir: Malh de Bolard, Tuc del Milh, Valier ...
Baixant del Maubèrme i veient que el temps encara aguanta, decideixo variar una mica el recorregut i enlloc de baixar cap a l'estany de Montoliu, vaig flanquejant fins al Pòrt d'Urets, on em sorprèn trobar un petit refugi en bones condicions.
Del Pòrt d'Urets vaig seguint la llarga carena fins a l'amplíssim cim del Malh de Bolard. La humitat ha anat formant altes castelleres i sembla força clar que, poc o molt, em mullaré.
I efectivament, prop del Pòrt d'Òrla, sento la primera barrinada, que no és una reminiscència de les antigues mines de plom i zinc que s'explotaven per la zona sinó un xàfec amb tota regla.
Per sort, el xàfec se'n va més cap al nord i arribant a Montgarri surt altre cop el sol. M'estranya veure tanta gent i cotxes, però resulta que avui és la Romeria de Montgarri.
Després d'un bon sopar al Refugi, uns companys que formen part d'un grup de gospel ens ofereixen unes cançons a l'esglèsia de la Mare de Déu de Montgarri. Això no estava al programa de l'Aplec, la gentada ja ha marxat i només som tres pel concert, però han estat uns moments emotius, inesperats.
Qui s´ho havia d'imaginar: gospel a Montgarri!

Continua ...