Giusto Gervasutti, "Il fortissimo"



No volia acabar l'any 2009 sense recordar que fa cent anys va nèixer un dels grans alpinistes del segle XX, Giusto Gervasutti. Nascut el 1909 a la regió de Friül-Venècia Júlia, ja en els seus primers anys entra en contacte amb la natura, les pastures, els torrents i boscos dels Alps Càrnics. Anys de fer cabanes, de banyar-se al riu, d'endinsar-se al bosc buscant aventures i jocs infantils. Però
"A mesura que passen els anys, el bosc desperta un altre interès ... un descobreix que el vent que estremeix el fullatge i el soroll de l'aigua ens parlen i el cor vibra d'una emoció estranya, indefinible, quan el capvespre et sorprèn enmig de la solitud de les altes pastures."
Neix l'autèntic amor per la muntanya i comença a fer les primeres ascensions a la zona natal i després al Montblanc: la Verte, el Grépon i el Petit Dru. Ja al 1932 es declara defensor de l'alpinisme hivernal i junt amb Boccalatte fan un intent al Cerví per l'aresta Fürggen. Després d'un bivac a 3800 metres han de renunciar al cim, però Gervasutti ho té molt clar: "El valor espiritual d'una desfeta pot fins i tot ésser superior al d'una victòria que s'aconsegueix fàcilment".
Durant els anys 30 fa nombroses primeres ascensions i repeticions de vies de dificultat per tots els Alps i com molts alpinistes no acaba d'entendre'n el motiu, "quina és doncs aquesta inquietud, aquest vertigen que ens impulsa anar d'un lloc a un altre, com si busquéssim la felicitat perduda?"


El 1942 obren junt amb Gagliardone una nova via a la cara est de les Grandes Jorasses després de diversos intents, però Gervasutti continua pensant que a muntanya una derrota o una victòria són pràcticament equivalents i que hi ha un sentit més profund. "Experimento un sentiment d'amargura quan un somni esdevé realitat. Crec que seria molt més bonic desitjar una cosa durant tota la vida, lluitar sense defallir per aconseguir-la, i no obtenir-la mai ... prefereixo una felicitat inaccessible, sempre pròxima i sempre escapant-se, el fi que desapareix quan un hi arriba per deixar lloc a un objectiu més llunyà i difícil."


El 16 de Setembre de 1946 Gervasutti troba la mort durant un ràpel al pilar central del Montblanc de Tacul. Només podia fallar en una maniobra que massa sovint és considerada senzilla per un gran alpinista, fóra inversemblant que  hagués caigut escalant.

"I aquestes roques d'arquitectures admirables, aquestes canals de gel que van directe cap al cel; i aquest cel, tan aviat d'un atzur profund, on l'ànima sembla dissoldre's i fondre's en l'infinit, tan aviat solcat per núvols de tempesta que cauen com plom sobre l'esperit, aquest cel sempre semblant i alhora canviant sense parar, fan nèixer en nosaltres sensacions que no s'obliden mai més."

"Gosa, gosa sempre, i tú seràs semblant a un déu."


Giusto Gervasutti. "Montagnes, Ma Vie (Scalate nelle Alpi)". Ed. Arthaud, 1950.