Gresolet i Cingles de la Bola

Les cames semblen voler pujar cap a la Jaça dels Prats pel camí que tant bé coneixen, però avui mana el cor i, com no, s'acaba imposant. Així començo la baixada pel dreturer bosc  que em mena força ràpidament a Gresolet.


"... en lloch retirat y solitari, reclòs per dretes y aspres montanyes. El tanca a l'O.S.O., el Pedraforca, que´s presenta aplomat, tallat a dret fil, acanalat y aspre, amenaçador, soberch, rublert de bosch en ses baixes cayents, allí ont els negres pins y'ls faigs verdosos troben poch o molt humus ont arrelar-se o esquey ont arrapar llurs arrels." (Cesar August Torras, Bergadá, 1905)
De Gresolet, cap a l'oest per seguir "la clotarada del Collell, que remonta fins n'aquell coll, obert al costat del Pedraforca, coronada de penyals abruptes y llisos de roca y guarnida en son davallant inferior per belles randes de pinosa"

Arribo al Collell, "ampla collada, extesa de pasturatges"  i travesso els planells de les Bassotes per enfilar-me cap als Cingles de la Bola, que gaudeixen d'una bonica vista de la cara nord del Pedraforca " ... es presenta com un gegantesch muradal emmartelat, podent-se apreciar detingudament tots els accidents, cims y canals de son pollagó septentrional".


Un no camina mai sol.