La Llegenda d'Aracne i Atena

Una antiga llegenda explica com la més famosa i fabulosa teixidora de Vil·la Alta, Aracne, va ser transformada en aranya i condemnada a viure eternament a les Canals de Sant Miquel.
Aracne va teixir un tapís magnífic on es veia una muntanya en forma de forca i un monestir als seus peus envoltat per un bosc frondós. La gent deia que era el millor tapís que havien vist mai, millor fins i tot que els que teixia Atena, del poble veí de La Cor.
Atena era molt envejosa i deia que el tapís era irreal, imaginari que aquell paisatge fabulós no podia existir. L’envejosa Atena en el mercat del Monestir de la Porta Vella clavà una llança al tapís d’Aracne i el destruí.
Astorada i espantada per tanta malícia, Aracne fugí corrent i pujà fins al coll a l’oest del Saldaguda. Allà va veure un tell i es penjà.
Atena, veient que potser n´havia fet un gra massa, la va seguir fins al coll, però ja no va ser a temps d’evitar la mort d’Aracne. Atena tenia poders per fer-la reviure, però això complicava la seva posició de favorita davant del Senyor de Pic-en-Cel.
Així que va decidir convertir-la en aranya, li semblava una venjança suavitzada, ja que Aracne podria teixir eternament … que, en el fons, era el que millor feia.
Recordà una frase d’un bestseller d’un tal Ovidi, “Les Metamorfosis”, que li anava com anell al dit:

“Viu doncs, però penja, clar que sí, maleïda!
I aquest mateix càstig, perque no estiguis lliure d’inquietud en el futur,
per la teva descendència i pels teus nèts declarat sigui”

La veritat és que no m´havia cregut mai aquesta llegenda, però avui pujant per les humides i fosques Canals de Sant Miquel no me la podia treure del cap …

P.S.: Una altra llegenda diu que Atena en un viatge que féu posteriorment per la zona de Gres-o-Llet s’adonà del terrible error d’haver acusat a Aracne d’inventar-se aquell meravellós tapís i embogida acabà penjant-se també d’un arbre. En aquesta llegenda, però, hi ha versions contradictòries …