Records i Somnis

Si hagués d’escollir entre records i somnis, segurament escolliria els somnis.
El record sol ser bell, però em sembla que normalment té un regust de melancolia. El somni és bell i té un deix intens de felicitat.

Quan vaig acabar l’Alta Ruta em vaig sentir una mica confús i desorientat. Però com que cada cop crec menys en les casualitats em va caure a les mans un llibre que descriu la TransHimalaienca:

Com més caràcter de difícil tingui un somni molt millor. És òptim quan ens sembla impossible.
Recordo ara Nietzsche: "Val la pena intentar allò que és possible?"
La Roda torna a girar.